OpenDomo Seguretat i domòtica lliure

Segons la Viquipèdia, Domòtica consisteix en crear habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants. Des del nostre punt de vista, la Domòtica ha d'arribar encara més enllà proporcionant seguretat, tant activa com passiva, i estalvi tant en conceptes energètics com en materials.

Per a nosaltres, la domòtica és un pas necessari per arribar a la llar del segle 21, però és insuficient. O almenys ho és de la manera que els fabricants ho han plantejat.

El concepte de domòtica existeix des dels anys 80, i sorprenentment és una de les poques tecnologies vinculades a la informàtica que no ha evolucionat gaire. En la majoria dels casos es limita a pujar i baixar tendalls i persianes, obrir portes de garatge, encendre i apagar la climatització  i poca cosa més. I és que, a principis dels 90 ja existien instal·lacions que permetien fer-ho a través d'una trucada, molt abans del boom dels telèfons mòbils de tercera generació.

Com és que la domòtica ha avançat tan poc en quasi 30 anys?

Doncs la resposta és senzilla: no feia falta. Els fabricants van transformar aquesta tecnologia en quelcom nomes a l'abast de les classes més benestants, sempre lligat al luxe, de manera que poques ventes ja produïen prou benefici. A més,  són pocs fabricants els que distribueixen aquest tipus de material, de manera que la competència és mínima. I poca competència significa poca inversió en R+D, i per tant poca innovació.

A més dels dispositius, els estàndards tampoc han evolucionat gaire, i sempre s'han mantingut molt per darrera dels seus equivalents del món de la informàtica. Per exemple, X10 va ser un dels primers a utilitzar-se de forma extensiva tot i les grans limitacions inherents al disseny; avui encara és un dels més estesos, juntament amb KNX (o Konnex), també limitat en molts aspectes.

L'error de reinventar la roda

Des del nostre punt de vista, el principal error que ha impedit una aplicació massiva de la domòtica a les llars ha estat voler reinventar la roda, amb l'excusa de l'estalvi. La informàtica (per exemple en oficines o indústria) no ha parat d'avançar a grans passes des dels anys 60, fent-se realment barata a finals del s.XX. Hauria estat molt senzill anar portant mica en mica alguns dels seus elements a les llars, però hi havia un problema estructural: la transmissió de les dades dins de l'habitatge. La solució bona hauria estat crear una infraestructura amb el que anomenem cablejat estructurat, però això significa força hores de feina d'un tècnic electricista (i per tant, temps i diners), pel que va ser descartada. Es va optar per una altra solució, que consisteix en desenvolupar un sistema per aprofitar la mateixa instal·lació elèctrica per transmetre les dades de control. Resultat: no cal que ens gastem diners renovant la instal·lació elèctrica, però ens en gastarem molts més amb els aparells de control.

Una bona oportunitat perduda, certament.

La nostra visió de la Domòtica

Aturem-nos un moment i mirem enrera. És evident, que el camí que es va escollir no va gaire més lluny, així que és hora de tornar a pensar en una solució.

Fem-nos algunes preguntes: És tan greu haver de fer una inversió inicial més significativa? Encara que la recuperem abans d'acabar la instal·lació? Encara que serveixi per adaptar una instal·lació elèctrica a les normatives, i per tant evitar riscos importants? Avui en dia encara hi ha molts habitatges construits abans de la dècada des 70, encara amb els cables originals. És una bona oportunitat de fer una petita inversió per garantir-ne la seguretat, alhora que en multipliquem les possibilitats.

Així doncs, la nostra visió de la Domòtica passa per la convergència d'aquesta tècnica amb la informàtica. Només d'aquesta manera és possible poder oferir solucions realment econòmiques, constant millora, grans prestacions i varietat, i possibilitats gairebé ilimitades.